jueves, 21 de enero de 2016

Recomendación cine con compromiso ético



Hace unos días fui a ver “Sufragistas” la película que actualmente está en la cartelera de varios cines de Valencia. Os la recomiendo mucho, ¡mucho! ¡Cuánto hemos ganado y cuánto queda por hacer! ¡Cuántas mujeres han dado su vida por igualar sus derechos a los de los hombres, para beneficio de las demás mujeres y también de los hombres! Porque, como dice Rosa Montero en su magnífico artículo de El País Semanal del 17 de enero -que por supuesto también os recomiendo-:

Sufragistas”, en fin, me ha hecho no ya saber, porque lo sabía, sino sentir en lo más profundo de mi cerebro y de mi corazón lo terrible de esta lucha. Y también me ha permitido recordar la heroicidad callada de tantísimas mujeres que, a lo largo de los dos últimos siglos (y apoyadas por unos cuantos hombres), lo han dado todo, incluyendo la vida, por la libertad. Por nuestra libertad, lectora, la tuya y la mía. Y por la libertad subsidiaria de los varones, porque los verdugos también están condenados a un destino miserable.



Vicenta Alborch Bataller





lunes, 4 de enero de 2016

Indústria farmacèutica, professionals i salut pública

L’Assemblea del Consell d’Europa va aprovar el 29 de setembre de 2015 una declaració dirigida als governs dels Estats membres, en la qual va proposar mesures per lluitar contra l’opacitat en les relacions entre la indústria farmacèutica, els sistemes de salut i els professionals. Es tracta d’una resolució sense poder executiu, però amb alt valor polític i moral, en tant en quant va ser aprovada per representants escollits als 47 estats integrants del Consell, Organització referent en qüestions de drets humans i desenvolupament democràtic.

El text comença destacant les aportacions de la indústria farmacèutica al coneixement científic al llarg del S. XX, i la seua importància com a sector econòmic, però continua expressant preocupacions pels efectes negatius de la interacció entre aquest sector i el sector sanitari. Es fa referència, entre altres qüestions, a la manca de transparència en les investigacions, a les patents abusives i a les dificultats en l’accés a fàrmacs, als assaigs clínics redundants (els que donen lloc a les conegudes com me too drugs), a la promoció de la malaltia (disease mongering)...

En aquest sentit, entre altres mesures concretes, s’insta a incorporar als plans d’estudi dels professionals sanitaris la conscienciació sobre aquestes matèries, a publicar obligatòriament tot finançament proporcionat per la seua part a professionals sanitaris i institucions... La resolució demana introduir criteris més estrictes per a l’autorització de nous fàrmacs i fomentar investigacions orientades a necessitats de salut no cobertes, com les malalties rares. A més a més, insta als Estats a prohibir qualsevol acord que tinga com a objectiu retardar la comercialització de genèrics, sol·licitant a l’OMS alternatives a l’actual model de patents.

Cal tindre present que els interessos de les empreses farmacèutiques, no són necessàriament els dels pacients. La indústria exerceix influències a molts nivells (producció de coneixement, promoció i formació, òrgans reguladors...), però els sistemes sanitaris públics i els seus professionals, com a garants de la salut de la ciutadania, han de ser independents a l’hora d’adoptar decisions, prioritzar i implementar estratègies per atendre les necessitats sanitàries de la població.

- Council of Europe Parliamentary Assembly. Public health and the interests of the pharmaceutical industry: how to guarantee the primacy of public health interests? http://assembly.coe.int/nw/xml/XRef/Xref-XML2HTML-en.asp?fileid=22154&lang=en

- Fundació Institut Català de Farmacologia. Butlletí Groc 2015; 28: 15-18. http://www.icf.uab.es/es/pdf/informacio/bg/bg284.15e.pdf

La Asamblea del Consejo de Europa aprobó el 29 de septiembre de 2015 una declaración dirigida a los gobiernos de los Estados miembros, en la cual propuso medidas para luchar contra la opacidad en las relaciones entre la industria farmacéutica, los sistemas de salud y los profesionales. Se trata de una resolución sin poder ejecutivo, pero con alto valor político y moral, en tanto en cuanto fue aprobada por representantes elegidos en los 47 estados integrantes del Consejo, organización referente en cuestiones de derechos humanos y desarrollo democrático.